Difusió de la industrialització: Imperialisme

Durant el període de difusió de la industrialització hi ha un conjunt de paisos (imperialistes) que no s'industrialitzen. Aquestes zones s'anomenen les noves europes i son sotmeses pels paisos més desenvolupats. Els paisos no industrialitzats son territoris amb poca concentració de població autòctona i van servir per proveeir de materies primeres. Aquests van patir guerres i grans desequilibris.
La India va ser el país més important per a Anglaterra ja que li va permetre durant un llarg període compensar el dèficit comercial. Els territoris de Xina i Amèrica central i del sud són grans paísos amb estats molt descentralitzats, que van patir una forta crisi de sobreproducció. Finalment, la zona africana va ser la més disputada, tot i que el clima suposava grans inconvenients. A la conferncia de Berlin Anglesos i Francesos van arribar a un acord per el seu repartiment.

Les zones que no es van industrialitzar i no van pujar al carro de la difusió avui en dia encara estàn patint les conseqüències. En el cas de Xina, actualment està duent a terme una forta industrialització i sobreproducció que la podem assimilar a la dels paisos tant del primer com del segon cercle d'industrialització.

Difusió de la industrialització: segon cercle

Els paisos que formen el segon cercle de difusió els podriem agrupar en tres grups: la parifèria nord (Holanda i Esacandinàvia), la perifèria sud (Itàlia i Peninsula Ibèrica) i la perifèria est (Rúsia i Japó). Aquest conjunt de paisos presenten tardía respecte als paisos del primer cercle. Quan comencen a industrialitzar-se ho fan de manera desigual geogràficament dins de cada territori i en els diferents sectors. Son economíes agràries tradicionals, que presenten rendiments baixos que crean un sostre malthusià. La població està formada per pagesos generalment pobres. Fins la dècada de 1860 son paísos lliurecanvistes però que a partir d'aquest any comencen a instaurar polítiques més proteccionistes. Les grans difrències que observem entre els paisos del segon cercle de difusió son la disposició de matèries primeres (carbó mineral, cotó i ferro), el tamany i la profunditat dels mercats domèstics, i la potencialitat de creació d'embrions del sistema d'innovació nacional.

Difusió de la industrialització: primer cercle

Els paisos del primer cercle d'industrialització són aquells que tenen una forta infuència britànica, tant econòmica com cultural. Trobem en primer lloc Anlglaterra, país que inicia la Revolució Indústrial. Altres paisos que s'afegeixen la carro del primer cercle són Bélgica i Suïssa, com a paisos petits, i França, Alemanya i Estats Units, com a paisos grans. Aquets paisos inicien la industrialització a partir de 1830.

Gran Bretanya: poden remarcar dues grans etapes a l'evolució britànica. La primera de 1830-1870. Durant aquesta etapa GB manté una situació de lideratge gràcies a la superioritat dels seus productes. La segona etapa, 1870-1913, aquest país comença a experimentar una devallada industrial, tot i que no econòmica, ja que s'aferra a la producció d'indústries tradicionals que perden importància durant la segona revolució tecnològica.

Bélgica: va aprofitar les oportunitas de ser una país petit i la situació geogràfica. Tenia força abundàcia mineral i ho va apofitar per desenvolupar-se en el sector de la indústria pesada, obtenit financiació d'Anglaterra.

França i Alemanya: Van tenir una tragectoria similar que la podem resumir en tres etapes. La primera de problemes institucionals, la segona infuència del ferrocàrril i la tercera està lligada al naixement d'oportunitas.

EEUU: Un país ric en recursos naturals i factor treball, però escàs en factor capital. Las bases de la riquesa americana van ser principalment extensives. La forta demanda de cotó va propiciar una acumulació de capital que posteriorment es va tornar a invertir en sectors productius de la indústria.

Factors de producció i innovació

Factors de producció i innovació ha estat el tema tractat durant les tres primeres hores aquesta setmana. El tema està detallat en cinc punts. 1) l'expansió territorial de la industrialització es va donar de manera molt concentrada (costa est d'amèrica i centre europa) en petites zones rurals molt lligades a Gran Bretanya. 2) la primer revolució tecnològica coincideix amb la transició demogràfica, pas del règim demogràfic antic al modern. Aquesta transició és un període de fort creixement demogràfic per la disminució de la taxa de mortalitat i que finalitza amb la disminució de la taxa de natalitat. 3) gràcies a la suma d'una sèrie de factors es va mordenitzar l'agricultura, fet que fa que aquest sector segueixi sent el principal sector econòmic. Aquest crea oferta i excedents que es comercialitzen en grans mercats. 4) tot i que les innovacions de la primera revolució tecnològica van ser difícils de treure de GB, degut a la llei exixtent, la intensificació i extensió de la 1ªRT va permetre en naixement de noves innovación per superar colls d'ampolla que van portar-nos anys després a la 2ªRT. 5) L'aparició dels diferents tipus de bancs va satisfer la demanda financera que es necessitava per poder tornar a innovar i invertir en nous sector liders de la 2ªRT.

Els conceptes claus explicats al final del tema van ajudar a la comprensió d'aquest. Sobretot la diferència en molts aspectes entre a la primera i la segona revolució agrària.
El mateix va passar amb l'estudi del tema 10 del manual, per a la pràctica avaluable. Ja que així tenim una comperació entre totes dues revolucions tecnològiques.