En conjunt els anys 20 van ser un periode de creixament, tot i que molt desequilibrat i en un marc polític i econòmic inestable.
La difusió de la Segona revolució tecnològica va ser una factor desiciu per el creixement econòmic d'entreguerres, sobretot a Europa. Les millores tecnològiques permetien disminur els costos de producció i transport. Els factors de creixement es veien frenats per l'existència de moltes instalacions obsoletes i la falta de capital. Els sectors més importants durant els anys vint van ser l'electricitat i els vehicles de motor. Durant aquest periode es van desembolupar també els béns de consum durador. Els països europeus perifèrics van ser els que van experimentar una major creixement indústrial. Tot i aquestes millores en la època de postguerra van augmentar les taxes d'atur per la mecanització i per les polítiques deflacionistes que buscaven tornar al patró or.
En el sector agrari la gran demanda va portar els perus a la alça, aquests van fer que es mecanitzés el camp a través de la difusió del tractor, que va generar un increment de la productivitat i consegüentment una baixada de preus, afectada també per la disminució de la demanda. Els principals productes en crisi van ser el cereal, sucre, cafè i cotó.
L'intent de recuperar el patró or per tornar a assolir els mateixor ritmes de creixament d'abans de la guerra va ser impossible. La recuperació comercial va ser lenta, ja que el comerç internacional havia reduit moltíssim per raons basicament socials i per l'increment del proteccionisme per equilibrar les balances de pagament.
dimecres, 29 d’abril del 2009
diumenge, 26 d’abril del 2009
El patró or
El naixament del món preindustrial va generar la necessitat de crear un nou sistema monetari que establis parietas i tipus de canvis fixes respecte l'or i la plata. Tots els paisos van establir tipus de canvis fixes respecte la lliure. La determinació de parietats fixes va estandaritzar els pagaments dels intercanvis comercials. El partó or reduia la incertesa i els costos, fet que incrementava el comerç, tot i que en èpoques de crisi no permetia la impresió de bitllets i generaba una majoar rigidesa.
Quan es donaven desajustos a l'economia aquests es tornaven a ajustar a traves d'una mena de mà invisible o bé canvian els tipus d'interès.
El sistema monetari del patró or està molt relacionat amb el sistema monetari actual, el sistema euro. Aquest també estableix tipus de canvis fixes. En èpoques de crisis presenta una gran rigidesa, però en èpoques d'expansió facilita el creixement econòmic.
Quan es donaven desajustos a l'economia aquests es tornaven a ajustar a traves d'una mena de mà invisible o bé canvian els tipus d'interès.
El sistema monetari del patró or està molt relacionat amb el sistema monetari actual, el sistema euro. Aquest també estableix tipus de canvis fixes. En èpoques de crisis presenta una gran rigidesa, però en èpoques d'expansió facilita el creixement econòmic.
dimarts, 14 d’abril del 2009
El naixement de la economia internacional
L'etapa de creixement del comerç més elevada es dona entre 1840-1870. S'exportaven manufactures de cotó, maquinaria per a la indústia ferroviària i carbó de Gran Bretanya, ja que va ser el primer país en experimentar la primera revolució indústrial. El comerç es va anar extenent cap a França i Alemanya, que juntament amb Anglaterra dominaven el comerç intraeuropeu.
Fins el 1870 dominava l'intercanvi de manufactures per aliments i matèries primes. A partir de 1870 incrementa el percentatge de manufactures dins el comerç mundial. El control del comerç i les bases que es van establir van permetre reduir i homogeneïtzar els costos comercials, de manera que es reduia la incertesa i s'aconseguien més beneficis.
Existeixen dues grans polítiques comercials que divergeixen en el món europeu i americà. Aquestes dues noves polítiques que adopten els paisos son el proteccionisme i el lliurecanvisme. El lliurecanvisme consisteix en la lliure circulació de mercaderies. Va tenir una duració escassa i poc extesa. El proteccionisme, en canvi, es basa en l'establiment d'arancels per tal d'encarir els productes entrants i afavorir les noves industries nacionals. Va ser la política comercial mes extesa.
Els moviments de mercaderies i de capital, i el descobriment de noves terres per explotar van suposar forts moviments mirgatoris durant el s.XIX. Els paisos de sortida lliberen la presió demogràfica i eleven els salaris pc. Les zones de destí es veuen obligades a crear nous grups i asociacions. Cal tenir en compte que els moviments migratoris anaven lligats a malestar social.
Els moviments comercials van esdevenir una font de moviments migratoris. Al llarg dels anys les migracions han estat cada vegada mes freqüents, sobretot en èpoques de recessió econòmica. Les migracions ens han permès el descobriment de noves cultures i formes de vida, però també han trancat llaços familiars.
Fins el 1870 dominava l'intercanvi de manufactures per aliments i matèries primes. A partir de 1870 incrementa el percentatge de manufactures dins el comerç mundial. El control del comerç i les bases que es van establir van permetre reduir i homogeneïtzar els costos comercials, de manera que es reduia la incertesa i s'aconseguien més beneficis.
Existeixen dues grans polítiques comercials que divergeixen en el món europeu i americà. Aquestes dues noves polítiques que adopten els paisos son el proteccionisme i el lliurecanvisme. El lliurecanvisme consisteix en la lliure circulació de mercaderies. Va tenir una duració escassa i poc extesa. El proteccionisme, en canvi, es basa en l'establiment d'arancels per tal d'encarir els productes entrants i afavorir les noves industries nacionals. Va ser la política comercial mes extesa.
Els moviments de mercaderies i de capital, i el descobriment de noves terres per explotar van suposar forts moviments mirgatoris durant el s.XIX. Els paisos de sortida lliberen la presió demogràfica i eleven els salaris pc. Les zones de destí es veuen obligades a crear nous grups i asociacions. Cal tenir en compte que els moviments migratoris anaven lligats a malestar social.
Els moviments comercials van esdevenir una font de moviments migratoris. Al llarg dels anys les migracions han estat cada vegada mes freqüents, sobretot en èpoques de recessió econòmica. Les migracions ens han permès el descobriment de noves cultures i formes de vida, però també han trancat llaços familiars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)