En conjunt els anys 20 van ser un periode de creixament, tot i que molt desequilibrat i en un marc polític i econòmic inestable.
La difusió de la Segona revolució tecnològica va ser una factor desiciu per el creixement econòmic d'entreguerres, sobretot a Europa. Les millores tecnològiques permetien disminur els costos de producció i transport. Els factors de creixement es veien frenats per l'existència de moltes instalacions obsoletes i la falta de capital. Els sectors més importants durant els anys vint van ser l'electricitat i els vehicles de motor. Durant aquest periode es van desembolupar també els béns de consum durador. Els països europeus perifèrics van ser els que van experimentar una major creixement indústrial. Tot i aquestes millores en la època de postguerra van augmentar les taxes d'atur per la mecanització i per les polítiques deflacionistes que buscaven tornar al patró or.
En el sector agrari la gran demanda va portar els perus a la alça, aquests van fer que es mecanitzés el camp a través de la difusió del tractor, que va generar un increment de la productivitat i consegüentment una baixada de preus, afectada també per la disminució de la demanda. Els principals productes en crisi van ser el cereal, sucre, cafè i cotó.
L'intent de recuperar el patró or per tornar a assolir els mateixor ritmes de creixament d'abans de la guerra va ser impossible. La recuperació comercial va ser lenta, ja que el comerç internacional havia reduit moltíssim per raons basicament socials i per l'increment del proteccionisme per equilibrar les balances de pagament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada