L'etapa de creixement del comerç més elevada es dona entre 1840-1870. S'exportaven manufactures de cotó, maquinaria per a la indústia ferroviària i carbó de Gran Bretanya, ja que va ser el primer país en experimentar la primera revolució indústrial. El comerç es va anar extenent cap a França i Alemanya, que juntament amb Anglaterra dominaven el comerç intraeuropeu.
Fins el 1870 dominava l'intercanvi de manufactures per aliments i matèries primes. A partir de 1870 incrementa el percentatge de manufactures dins el comerç mundial. El control del comerç i les bases que es van establir van permetre reduir i homogeneïtzar els costos comercials, de manera que es reduia la incertesa i s'aconseguien més beneficis.
Existeixen dues grans polítiques comercials que divergeixen en el món europeu i americà. Aquestes dues noves polítiques que adopten els paisos son el proteccionisme i el lliurecanvisme. El lliurecanvisme consisteix en la lliure circulació de mercaderies. Va tenir una duració escassa i poc extesa. El proteccionisme, en canvi, es basa en l'establiment d'arancels per tal d'encarir els productes entrants i afavorir les noves industries nacionals. Va ser la política comercial mes extesa.
Els moviments de mercaderies i de capital, i el descobriment de noves terres per explotar van suposar forts moviments mirgatoris durant el s.XIX. Els paisos de sortida lliberen la presió demogràfica i eleven els salaris pc. Les zones de destí es veuen obligades a crear nous grups i asociacions. Cal tenir en compte que els moviments migratoris anaven lligats a malestar social.
Els moviments comercials van esdevenir una font de moviments migratoris. Al llarg dels anys les migracions han estat cada vegada mes freqüents, sobretot en èpoques de recessió econòmica. Les migracions ens han permès el descobriment de noves cultures i formes de vida, però també han trancat llaços familiars.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada