Nos encontramos con una crisi agraria i industrial, que provoca la caída de los precios. Este a su vez impide conseguir beneficios para pagar sus deudas bancarias. Las granjas y PYMES se ven obligadas a cerrar, causando un fuerte descenso de la bolsa americana.
El 1929 esclata el crack bursatil. Este se traslada a nivel mundial mediante dos vias, la financiera, es decir Estados Unidos pide que Alemania y Austria le devuelvan los creditos concedidos anteriormente y estos se encuentran con una fuerte deuda, y la segunda via la comercial. Esta via esta relacionada con el comercio exterior. Estados Unidos deja de comprar materias primas a los paises de Ameria del Sud, donde anteriormente compraba mas del 80% de su producción.
Se dan tres tipos de consecuencias: tradicionales, se desarrolla una fuerte política aranzelaria y devaluación monetaria ( ej: Regno Unido ). Monetaristas, se reduce el consumo a través de la estabilidad monetaria ( ej: Europa oriental). Y por último las consecuencias keynesianas, las cuales el estado es la clave para salir de la crisi.
Para intentar sacar los paises de la fuerte recesión económica los estados actúan con diferentes políticas. Las que han tenido mas transcendencia han sido EEUU y Alemania. En Estados Unidos el presidente Roosvelt creó el New Deal y en Alemania el gobierno de Hitler impuso una política nazista que quería por encima de todo el enriquecimento del estado.
Si relacionamos las medidas para salir de la crisi de los años 30 con las medidas para salir de la crisi actual en Estados Unidos tienen bastantes similitudes. Tanto la Política de Roosvelt como la política de Obama son políticas intervencionistas. Aunque hay que tener en cuenta que cuando Roosvelt subio el gobierno EEUU venía de un fuerte crecimiento que había generado grandes reservas federales. En cambio Obama ha subido al gobierno después de 15 años de la política de Bush, donde EEUU ha intervenido en dos guerras en Iraq, reduciendo así el número de reservas.
dilluns, 4 de maig del 2009
diumenge, 3 de maig del 2009
La crisis de los años 30 (paises afectados y causas de la crisis)
Para analizar el impacto de la crisis en los diferentes paises tenemos dos indicadores. El nivel del PIB y la producción industrial. La crisis no afecta igual a todos los paises. Los menos perjudicados, incluso se benefician, son los paises comunistas, gracias a su nueva política economica y los planes quinquenales. Los que mas sufren son aquellos que tienen una mayor deuda con EEUU y salen como perdedores de la guerra (no tienen líquido).
A grandes rasgos podemos agrupar las causas de la depresión en internas y externas.
Internas: La guerra en europa crea grandes expectativas de incremento de producción y se empiezan a conceder creditos a gran escala. Cuando acaba la guerra se desarrollan en Europa políticas proteccionistas y EEUU no pueden vender su producción. La acumulación de estocs y los beneficios negativos empiezan a aparecer. Esto sumado a las malas condiciones climatologicas (falta de lluvias y tormentas de arena) obliga a los grangeros a vendrer las propiedades. La quiebra de las PYMES hace caer la bolsa de los productos agrarios.
En conclusión, después de sufrir una grande guerra, los paises aprovecharon cualquier indice de crecimiento para enriquecerse, hasta tal punto que se ahogaron en las espectativas volviendo a caer en otro período de crisis y complicaciones.
- Alemania mustra un PIB negativo, aunque menos que el Austríaco. Eso se debe a la creación de la nueva moneda y su inversión en infraestructuras.
- Francia tiene un comportamineto doblemente negativo a causa de la devaluación, que a largo plazo genera incertidumbre.
- La zona de europa oriental i central se ve altament perjudicada por su sector agrario altamente atrasado y unos gobiernos surgidos en epocas de recesión.
A grandes rasgos podemos agrupar las causas de la depresión en internas y externas.
Internas: La guerra en europa crea grandes expectativas de incremento de producción y se empiezan a conceder creditos a gran escala. Cuando acaba la guerra se desarrollan en Europa políticas proteccionistas y EEUU no pueden vender su producción. La acumulación de estocs y los beneficios negativos empiezan a aparecer. Esto sumado a las malas condiciones climatologicas (falta de lluvias y tormentas de arena) obliga a los grangeros a vendrer las propiedades. La quiebra de las PYMES hace caer la bolsa de los productos agrarios.
En conclusión, después de sufrir una grande guerra, los paises aprovecharon cualquier indice de crecimiento para enriquecerse, hasta tal punto que se ahogaron en las espectativas volviendo a caer en otro período de crisis y complicaciones.
dimecres, 29 d’abril del 2009
Recuperació i creixament desequilibrat (anys vint)
En conjunt els anys 20 van ser un periode de creixament, tot i que molt desequilibrat i en un marc polític i econòmic inestable.
La difusió de la Segona revolució tecnològica va ser una factor desiciu per el creixement econòmic d'entreguerres, sobretot a Europa. Les millores tecnològiques permetien disminur els costos de producció i transport. Els factors de creixement es veien frenats per l'existència de moltes instalacions obsoletes i la falta de capital. Els sectors més importants durant els anys vint van ser l'electricitat i els vehicles de motor. Durant aquest periode es van desembolupar també els béns de consum durador. Els països europeus perifèrics van ser els que van experimentar una major creixement indústrial. Tot i aquestes millores en la època de postguerra van augmentar les taxes d'atur per la mecanització i per les polítiques deflacionistes que buscaven tornar al patró or.
En el sector agrari la gran demanda va portar els perus a la alça, aquests van fer que es mecanitzés el camp a través de la difusió del tractor, que va generar un increment de la productivitat i consegüentment una baixada de preus, afectada també per la disminució de la demanda. Els principals productes en crisi van ser el cereal, sucre, cafè i cotó.
L'intent de recuperar el patró or per tornar a assolir els mateixor ritmes de creixament d'abans de la guerra va ser impossible. La recuperació comercial va ser lenta, ja que el comerç internacional havia reduit moltíssim per raons basicament socials i per l'increment del proteccionisme per equilibrar les balances de pagament.
La difusió de la Segona revolució tecnològica va ser una factor desiciu per el creixement econòmic d'entreguerres, sobretot a Europa. Les millores tecnològiques permetien disminur els costos de producció i transport. Els factors de creixement es veien frenats per l'existència de moltes instalacions obsoletes i la falta de capital. Els sectors més importants durant els anys vint van ser l'electricitat i els vehicles de motor. Durant aquest periode es van desembolupar també els béns de consum durador. Els països europeus perifèrics van ser els que van experimentar una major creixement indústrial. Tot i aquestes millores en la època de postguerra van augmentar les taxes d'atur per la mecanització i per les polítiques deflacionistes que buscaven tornar al patró or.
En el sector agrari la gran demanda va portar els perus a la alça, aquests van fer que es mecanitzés el camp a través de la difusió del tractor, que va generar un increment de la productivitat i consegüentment una baixada de preus, afectada també per la disminució de la demanda. Els principals productes en crisi van ser el cereal, sucre, cafè i cotó.
L'intent de recuperar el patró or per tornar a assolir els mateixor ritmes de creixament d'abans de la guerra va ser impossible. La recuperació comercial va ser lenta, ja que el comerç internacional havia reduit moltíssim per raons basicament socials i per l'increment del proteccionisme per equilibrar les balances de pagament.
diumenge, 26 d’abril del 2009
El patró or
El naixament del món preindustrial va generar la necessitat de crear un nou sistema monetari que establis parietas i tipus de canvis fixes respecte l'or i la plata. Tots els paisos van establir tipus de canvis fixes respecte la lliure. La determinació de parietats fixes va estandaritzar els pagaments dels intercanvis comercials. El partó or reduia la incertesa i els costos, fet que incrementava el comerç, tot i que en èpoques de crisi no permetia la impresió de bitllets i generaba una majoar rigidesa.
Quan es donaven desajustos a l'economia aquests es tornaven a ajustar a traves d'una mena de mà invisible o bé canvian els tipus d'interès.
El sistema monetari del patró or està molt relacionat amb el sistema monetari actual, el sistema euro. Aquest també estableix tipus de canvis fixes. En èpoques de crisis presenta una gran rigidesa, però en èpoques d'expansió facilita el creixement econòmic.
Quan es donaven desajustos a l'economia aquests es tornaven a ajustar a traves d'una mena de mà invisible o bé canvian els tipus d'interès.
El sistema monetari del patró or està molt relacionat amb el sistema monetari actual, el sistema euro. Aquest també estableix tipus de canvis fixes. En èpoques de crisis presenta una gran rigidesa, però en èpoques d'expansió facilita el creixement econòmic.
dimarts, 14 d’abril del 2009
El naixement de la economia internacional
L'etapa de creixement del comerç més elevada es dona entre 1840-1870. S'exportaven manufactures de cotó, maquinaria per a la indústia ferroviària i carbó de Gran Bretanya, ja que va ser el primer país en experimentar la primera revolució indústrial. El comerç es va anar extenent cap a França i Alemanya, que juntament amb Anglaterra dominaven el comerç intraeuropeu.
Fins el 1870 dominava l'intercanvi de manufactures per aliments i matèries primes. A partir de 1870 incrementa el percentatge de manufactures dins el comerç mundial. El control del comerç i les bases que es van establir van permetre reduir i homogeneïtzar els costos comercials, de manera que es reduia la incertesa i s'aconseguien més beneficis.
Existeixen dues grans polítiques comercials que divergeixen en el món europeu i americà. Aquestes dues noves polítiques que adopten els paisos son el proteccionisme i el lliurecanvisme. El lliurecanvisme consisteix en la lliure circulació de mercaderies. Va tenir una duració escassa i poc extesa. El proteccionisme, en canvi, es basa en l'establiment d'arancels per tal d'encarir els productes entrants i afavorir les noves industries nacionals. Va ser la política comercial mes extesa.
Els moviments de mercaderies i de capital, i el descobriment de noves terres per explotar van suposar forts moviments mirgatoris durant el s.XIX. Els paisos de sortida lliberen la presió demogràfica i eleven els salaris pc. Les zones de destí es veuen obligades a crear nous grups i asociacions. Cal tenir en compte que els moviments migratoris anaven lligats a malestar social.
Els moviments comercials van esdevenir una font de moviments migratoris. Al llarg dels anys les migracions han estat cada vegada mes freqüents, sobretot en èpoques de recessió econòmica. Les migracions ens han permès el descobriment de noves cultures i formes de vida, però també han trancat llaços familiars.
Fins el 1870 dominava l'intercanvi de manufactures per aliments i matèries primes. A partir de 1870 incrementa el percentatge de manufactures dins el comerç mundial. El control del comerç i les bases que es van establir van permetre reduir i homogeneïtzar els costos comercials, de manera que es reduia la incertesa i s'aconseguien més beneficis.
Existeixen dues grans polítiques comercials que divergeixen en el món europeu i americà. Aquestes dues noves polítiques que adopten els paisos son el proteccionisme i el lliurecanvisme. El lliurecanvisme consisteix en la lliure circulació de mercaderies. Va tenir una duració escassa i poc extesa. El proteccionisme, en canvi, es basa en l'establiment d'arancels per tal d'encarir els productes entrants i afavorir les noves industries nacionals. Va ser la política comercial mes extesa.
Els moviments de mercaderies i de capital, i el descobriment de noves terres per explotar van suposar forts moviments mirgatoris durant el s.XIX. Els paisos de sortida lliberen la presió demogràfica i eleven els salaris pc. Les zones de destí es veuen obligades a crear nous grups i asociacions. Cal tenir en compte que els moviments migratoris anaven lligats a malestar social.
Els moviments comercials van esdevenir una font de moviments migratoris. Al llarg dels anys les migracions han estat cada vegada mes freqüents, sobretot en èpoques de recessió econòmica. Les migracions ens han permès el descobriment de noves cultures i formes de vida, però també han trancat llaços familiars.
diumenge, 29 de març del 2009
Difusió de la industrialització: Imperialisme
Durant el període de difusió de la industrialització hi ha un conjunt de paisos (imperialistes) que no s'industrialitzen. Aquestes zones s'anomenen les noves europes i son sotmeses pels paisos més desenvolupats. Els paisos no industrialitzats son territoris amb poca concentració de població autòctona i van servir per proveeir de materies primeres. Aquests van patir guerres i grans desequilibris.
La India va ser el país més important per a Anglaterra ja que li va permetre durant un llarg període compensar el dèficit comercial. Els territoris de Xina i Amèrica central i del sud són grans paísos amb estats molt descentralitzats, que van patir una forta crisi de sobreproducció. Finalment, la zona africana va ser la més disputada, tot i que el clima suposava grans inconvenients. A la conferncia de Berlin Anglesos i Francesos van arribar a un acord per el seu repartiment.
Les zones que no es van industrialitzar i no van pujar al carro de la difusió avui en dia encara estàn patint les conseqüències. En el cas de Xina, actualment està duent a terme una forta industrialització i sobreproducció que la podem assimilar a la dels paisos tant del primer com del segon cercle d'industrialització.
La India va ser el país més important per a Anglaterra ja que li va permetre durant un llarg període compensar el dèficit comercial. Els territoris de Xina i Amèrica central i del sud són grans paísos amb estats molt descentralitzats, que van patir una forta crisi de sobreproducció. Finalment, la zona africana va ser la més disputada, tot i que el clima suposava grans inconvenients. A la conferncia de Berlin Anglesos i Francesos van arribar a un acord per el seu repartiment.
Les zones que no es van industrialitzar i no van pujar al carro de la difusió avui en dia encara estàn patint les conseqüències. En el cas de Xina, actualment està duent a terme una forta industrialització i sobreproducció que la podem assimilar a la dels paisos tant del primer com del segon cercle d'industrialització.
dimarts, 17 de març del 2009
Difusió de la industrialització: segon cercle
Els paisos que formen el segon cercle de difusió els podriem agrupar en tres grups: la parifèria nord (Holanda i Esacandinàvia), la perifèria sud (Itàlia i Peninsula Ibèrica) i la perifèria est (Rúsia i Japó). Aquest conjunt de paisos presenten tardía respecte als paisos del primer cercle. Quan comencen a industrialitzar-se ho fan de manera desigual geogràficament dins de cada territori i en els diferents sectors. Son economíes agràries tradicionals, que presenten rendiments baixos que crean un sostre malthusià. La població està formada per pagesos generalment pobres. Fins la dècada de 1860 son paísos lliurecanvistes però que a partir d'aquest any comencen a instaurar polítiques més proteccionistes. Les grans difrències que observem entre els paisos del segon cercle de difusió son la disposició de matèries primeres (carbó mineral, cotó i ferro), el tamany i la profunditat dels mercats domèstics, i la potencialitat de creació d'embrions del sistema d'innovació nacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)