Difusió de la industrialització: segon cercle

Els paisos que formen el segon cercle de difusió els podriem agrupar en tres grups: la parifèria nord (Holanda i Esacandinàvia), la perifèria sud (Itàlia i Peninsula Ibèrica) i la perifèria est (Rúsia i Japó). Aquest conjunt de paisos presenten tardía respecte als paisos del primer cercle. Quan comencen a industrialitzar-se ho fan de manera desigual geogràficament dins de cada territori i en els diferents sectors. Son economíes agràries tradicionals, que presenten rendiments baixos que crean un sostre malthusià. La població està formada per pagesos generalment pobres. Fins la dècada de 1860 son paísos lliurecanvistes però que a partir d'aquest any comencen a instaurar polítiques més proteccionistes. Les grans difrències que observem entre els paisos del segon cercle de difusió son la disposició de matèries primeres (carbó mineral, cotó i ferro), el tamany i la profunditat dels mercats domèstics, i la potencialitat de creació d'embrions del sistema d'innovació nacional.