Durant el període de difusió de la industrialització hi ha un conjunt de paisos (imperialistes) que no s'industrialitzen. Aquestes zones s'anomenen les noves europes i son sotmeses pels paisos més desenvolupats. Els paisos no industrialitzats son territoris amb poca concentració de població autòctona i van servir per proveeir de materies primeres. Aquests van patir guerres i grans desequilibris.
La India va ser el país més important per a Anglaterra ja que li va permetre durant un llarg període compensar el dèficit comercial. Els territoris de Xina i Amèrica central i del sud són grans paísos amb estats molt descentralitzats, que van patir una forta crisi de sobreproducció. Finalment, la zona africana va ser la més disputada, tot i que el clima suposava grans inconvenients. A la conferncia de Berlin Anglesos i Francesos van arribar a un acord per el seu repartiment.
Les zones que no es van industrialitzar i no van pujar al carro de la difusió avui en dia encara estàn patint les conseqüències. En el cas de Xina, actualment està duent a terme una forta industrialització i sobreproducció que la podem assimilar a la dels paisos tant del primer com del segon cercle d'industrialització.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Lara
ResponEliminaM'interessaria conèixer de quina manera el curs t'està ajudant a comprendre la realitat que vius actualment. Cal que incorpori en els teus comentaris una reflexió personal i intentis argumentarlo. Seguint l'argument d'aquesta última entrada, et proposo que pensis en el següent : Es poden imitar i / o repetir les experiències d'industrialització? Si la teva resposta és no, aleshores què creus que explicaria que els països no puguin repetir les formules d'altres països? Pista: intenta recordar l'experiència d'Anglaterra, la dels països de Segona Industrialització i el que sàpigues de l'Índia i la Xina. Una salutacio
C.R.